lectures de la missa del diumenge V de durant l'any 5 febrer 2017

DIUMENGE V DE DURANT L’ANY

«vosaltres sou la llum del món»

Lectura del llibre d’Isaïes

Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.» Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

Is 58,7-10

Salm Responsorial

R. L’home just és llum que apunta en la fosca.

L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers. R

El just no caurà mai, i deixarà un record inesborrable.

Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor. R

Té el cor incommovible, res no tem,
reparteix el que té, ho dóna als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R

Sl 111,4-5.6-7.8a.9 (R.: 4a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

1Co 2,1-5

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. »Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

Mt 5,13-16

"Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món"

Retornats a Jerusalem, els desterrats la troben sense el resplendor promès i es pregunten si Déu s’ha oblidat del seu Poble o si no és tan poderós com creien. Llavors el profeta avisa: Les vostres culpes han obert un esvoranc entre vosaltres i el vostre Déu (Is 59,1s).
Com reparar l’esvoranc? Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds.
Predicant a Corint un home feble, esporuguit i tremolós, sense eloqüència ni saviesa, no té perspectives d’èxit.
Més encara: Pau no va voler saber res més que Crist, i encara clavat a la Creu!
Però de fet a Corint viu la seva més gran experiència missionera: perquè la força li ve del poder convincent de l’Esperit.
Perquè la vostra fe es fonamenti en el poder de Déu i no en saviesa d’homes.
Acabat el Sermó de la Muntanya, programa de Jesús, ara ensenya qui han de ser els seus anunciadors i testimonis. Jesús diu als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Vosaltres sou la llum del món.»
Pels antics la sal i el sol/llum són coses de les que no es pot prescindir.
Sovint l’Indicatiu fa d’Imperatiu; així «sou..» vol dir «heu de ser...».
La sentència enceta la secció on Jesús reclama als seus que siguin més justos que els mestres de la Llei i els fariseus.
Si la sal ha perdut el gust, no serà bona per a res: l’autopreservació de la pròpia identitat no és de tancament sinó perquè fructifiqui el talent de l’opció cristiana.
El plural del «Vosaltres sou...» denota la preocupació eclesial de Mt.
Els qui de debò viuen les Benaurances són els qui realment esdevenen sal de la terra i llum del món.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi